Com ahir, avui t’explico una altra paràbola:
“Era un home que tenia un jardí preciós. Hi havia de tot: roses, margarides, crisantems i una magnòlia que feia unes flors molt aromàtiques. Però començà a sortir herba i no hi havia manera de controlar- la. Cada dia es dedicava a arrencar-la, però no hi havia forma.
Un veí observava en silenci. Fins que un dia li va dir:
No intentis arrencar les herbotes; és millor que sembris flors de manera que omplin tot el jardí i així no hi haurà lloc per a les herbes.”