Ahir explicàvem el que va passar a les noces de Canà. Maria, dèiem, és una dona que està atenta a allò que ens fa falta. Dit així només, sembla que no és gaire important, però fixem-nos-hi bé: on nosaltres vivim tenim de tot. Normalment ens preocupem per tenir el millor: la millor roba, les millors joguines, la millor motxilla. Als nostres països rics ens preocupem del que tenim i no del que ens fa falta. Res? De vegades ens fa falta tot, perquè ens falta solidaritat, amor, educació i respecte als altres i una mica més de bona voluntat. I no diguem ja res de l’esforç de cada dia per estudiar i formar-nos millor.
Maria es preocupa d’això que ens manca: ella s’ocupa de posar al nostre cor una mica d’alegria, solidaritat i tendresa. I com que, de vegades, ens falta el principal, ella es preocupa de donar-nos-ho. Per això ens dóna Jesús, que és el seu millor regal.
I és que Maria ens estima com ningú. Ho diem a l’Avemaria: “plena de gràcia”, que vol dir “plena de Déu”. Tan plena n’està que ens el dóna a nosaltres.