Català | Español
Pare nostre, volem ser família
El jove i les estrelles de mar

Vora una platja tranquil·la, al costat d’un petit poble de pescadors, vivia un escriptor famós.
Cada matí es passejava per la platja, contemplava les ones, el color de l’aigua, escoltava el so del mar, sentia una gran pau que l’ajudava a inspirarse, i a la tarda es quedava a casa per escriure la que havia de ser la seva “gran obra.”
Un dia, mentre caminava per la vora del mar, va veure una figura que semblava com si ballés. S’hi va acostar i es tractava d’un jove que recollia estrelles
de mar i les tornava a l’aigua d’una en una.
—Hola! —li digué el jove amb una rialla i sense deixar la seva tasca.
—Per què fas això? —li preguntà l’escriptor tot ple de curiositat.
—No veus que ha baixat la marea i el sol brilla amb força? Si aquestes estrelles es queden aquí damunt la sorra, es moriran.
L’escriptor va pensar que la intenció era bona, però amb escepticisme i li va dir:
—Però, noi, hi ha milers i milers de platges repartides per tot el món. Hi ha d’haver cents de mils d’estrelles de mar damunt la sorra. Quina importància pot tenir això que fas?
El jove es mirà l’escriptor, va recollir una altra estrella i la llençà a l’aigua, mirà novament l’escriptor:
—Veus? Per a aquesta ja ho crec que té importància!
Aquella tarda l’escriptor no va escriure ni una línia. A la nit amb prou feines podia dormir. De bon matí, a la sortida del sol, se n’anà a la platja.
El jove ja hi era, nedava vigorosament, però sortí a trobar-lo.
Junts, sota el sol tendre del matí, sense dir-se res, es posaren a tornar estrelles al mar.
MICHEL DUFOUR

Paraula de Déu
Aliança de Déu amb Noè

Déu va dir a Noè i als seus fills: “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han de sortir de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra (Gn 9, 9-10).

Oració
Bondat de Déu

El vostre amor, Senyor, és immens, la vostra fidelitat no té límits.
Vós, Senyor, salveu homes i bèsties.
Que n’és, de preciós, Déu meu, el vostre amor!
Vós empareu els homes, els sacieu del bo i millor dels vostres dons.
Perquè en vós hi ha la font de la vida; i veiem la llum en la vostra llum.
Estimeu tothora els qui us coneixen, sou generós amb els bons de cor (Sl 35).