Català | Español
Pare nostre, volem ser família
L’amor autèntic i els seus succedanis

Recordo un cas que vaig viure i estic segur que molts poden explicar casos semblants sobre el que és l’autèntic amor.
Fa anys —en una de les tres parròquies que vaig tenir en la meva vida de prevere— hi havia una parella de molt bons nois, Emili i Llúcia.
Ella tenia uns ulls bellíssims i estaven profundament enamorats. Va caure malalta de meningitis, i va estar molt greu. Temien que d’aquella malaltia en quedés cega, i al final va perdre la vista. Aquells ulls ja no transparentaven la bellesa d’abans: estaven morts. I a la parròquia es preguntaven:
—I ara, què farà l’Emili si la seva promesa s’ha quedat cega per sempre?
Quan l’Emili va saber que la Llúcia es quedada cega, li va prometre que li seria fidel fins a la mort.
Li va dir:
—T’estimo pel que ets, no per com estàs, sinó pel que ets.
Van venir a veure’m aquella nit a casa meva. I em digueren:
—Venim a parlar-li del nostre nuviatge.
Jo em vaig témer el pitjor. I Emili em va dir:
—Acabo de prometre a la Llúcia que ens casarem molt abans del que havíem previst.
Fa uns mesos em van venir a veure. Són feliços i Déu els ha beneït amb fills. I han estat feliços perquè han sabut estimar-se “no pel que tens o per com estàs, sinó —com deia ell— pel que ets.”
També en això l’amor humà autèntic s’assembla a l’amor de Déu. Déu no ens estima pel que tenim.
Ens estima pel que som, fills seus, fills adoptius, però fills al cap i a la fi. I el cor de Déu és més
fort que qualsevol amor humà.

RICARD M. CARLES, CARD. EMÈRIT DE BARCELONA

Paraula de Déu
Fills meus, estimem amb fets i de veritat

Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat
(1Jn 3, 18).

Oració
Oració

Oh, Déu, que ens heu volgut donar l’exemple de la Sagrada Família, feu que,
imitant les seves virtuts domèstiques i l’amor generós, puguem fruir per sempre de la
felicitat de casa vostra. Per Crist, Senyor nostre.