Català | Español
La paraula primera
Setmana manyanetiana

A poc a poc, quasi sense adonar-nos-en hem arribat a la Setmana del P. Manyanet. Tots els col·legis estem de festa i organitzem alguna activitat per recordar que el P. Manyanet, un 17 de desembre, se’n va anar a viure amb la Sagrada Família.
Com ja sabeu, les restes del P. Manyanet es troben a la capella del Col·legi Jesús, Maria i Josep de Sant Andreu (Barcelona). Però una part del P. Manyanet segueix amb nosaltres, a cada pedra i a cada cor de tots els que ens eduquem a les escoles per ell fundades.
El P. Manyanet morí en temps d’Advent perquè fou una persona que esperava Déu i no l’esperava plegat de braços, sinó treballant amb alegria per tal que Déu fos present en el món. Estimava tothom i va voler fundar unes escoles perquè els infants del seu temps i els del nostre poguessin aprendre a estimar. Per què? Perquè l’amor és l’única cosa que val la pena
i perquè sabia que Déu estima el món a través del nostre cor.
Com podem ser fidels al P. Manyanet? Molt senzill: ajudant a fer feliç la nostra família. Això vol dir que cada vegada que fem alguna cosa que no els agrada, estem fent que els altres s’entristeixin i no siguin feliços. Estem fallant. Cal fer el bé, hem de ser bons. Cal sembrar pau i no baralles, somriures i no plors, col·laboració i no peresa. Així de senzill.
I serem uns bons alumnes del P. Manyanet.

Oració
Oració

Déu i Pare nostre, que heu atorgat a Sant Josep Manyanet
el do d’encarnar les virtuts de la família humana del vostre Fill,
i amb la gràcia de l’Esperit Sant l’heu cridat a viure i a anunciar,
amb la paraula i el testimoni, l’evangeli de la família,
proclamat des de Natzaret;
concediu-nos per la seva intercessió
la gràcia de viure aquest Evangeli a les nostres llars.
Us ho demanem per Crist Senyor nostre.
Amén.