Català | Español
La paraula primera
Saber escoltar

Avui he entrat en una classe i he demanat a un alumne que m’expliqués la pel·lícula del rei Lleó. L’hi ha agradat moltíssim i me l’ha explicada tota, de cap a cap. Fins i tot volia cantar-me’n les cançons. M’ha sorprès com va estar atent a la projecció. Per això he gosat preguntar-li: què va dir Jesús en l’evangeli de la setmana passada? El nen m’ha mirat amb atenció, però no ha sabut respondre. Per treure’l de l’ensurt, li he preguntat sobre una altra pel·lícula i també l’havia vista. Després li he preguntat sobre el tema de Socials de l’última classe. Tampoc no ha sabut respondre. S’ha assegut i jo he restat pensatiu.

Com és que en algunes coses hi posem tanta atenció i en d’altres no? No és més important la paraula de Jesús que el rei Lleó? És que el que va explicar de Socials el professor no és més important que qualsevol pel·lícula? És que les pel·lícules són imaginacions, mentre que el que diu Jesús o explica el professor són missatges per al nostre bé.

Paraula de Déu
Parla, que el teu servent escolta

“Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li
acostà i el cridà com les altres vegades: Samuel, Samuel! Ell va respondre:
Parla que el teu servent escolta”. (1 Sv 3,10).

Oració
Oració

Senyor, tu ens parles a través de moltes coses:
les persones, la natura i la mateixa Bíblia,
però no sempre estem atents.
Ens agraden més les coses que no són tan importants:
la tele, els còmics, els contes.
Ajuda’ns a escoltar les més importants per poder créixer.
Amén.