Català | Español
La paraula primera
El perdó

Arribaren els anys de les vaques seques i la gent començà a patir fam, mentre els egipcis vivien bé amb blat dels anys anteriors. Fins i tot els en sobrava. Els germans de Josep, que eren d’un altre país, decidiren anar a comprar blat a Egipte, per poder alimentar-se. No sabien res de Josep, pensaven que ja hauria mort. Així doncs arribaren a la presència del primer ministre i aquest els va reconèixer d’immediat, però no els digué res de qui era. Els va vendre el blat i després, en el fons dels sacs, hi va fer posar els diners de l’import de la compra, sense que ells se n’adonessin.
Més tard va manar que empresonessin a un d’ells, que es deia Judà. Josep els va dir:
—Resulta que primer m’heu dit que éreu dotze germans però jo només en veig deu. On són els altres dos?
Ells li van contestar que el més petit, que es deia Benjamí, s’havia quedat a casa amb el seu pare i l’altre, de nom Josep, se l’havia menjat una fera ja feia molt anys.
Josep els digué:
—Si no ve el vostre germà petit, no deixaré anar el que tinc empresonat. Ells tornaren al seu país pensant que, com que s’havien portat malament amb el seu germà durant anys, ara ho estaven pagant.
Al cap d’un temps van tornar amb el germà petit i es presentaren davant del primer ministre. Aquest reconegué immediatament el seu germà Benjamí i no podent aguantar-se més, s’identificà. Ell era el seu germà Josep a qui havien venut com a esclau. Els germans es van espantar, perquè van pensar que ara es venjaria, però Josep els va perdonar i els envià a buscar tota la família per tal que no passessin més fam i poguessin viure feliços. I així va ser. Així ho explica la Bíblia, encara que amb més detalls.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)

Paraula de Déu
Reflexió

Com haureu entès fàcilment, el que Josep pretenia era fer-los pensar que hom ha de portar-se bé amb els germans i estimar-los sempre.
Quan ells ho van entendre és quan Josep els va perdonar tot el mal que li havien fet. I nosaltres, perdonem de cor els altres?