Català | Español
La paraula primera
No obris la boca

Hi havia una granota que cantava contenta en un toll d’aigua, al llarg de tot l’estiu. I era feliç. Però va arribar la tardor i a poc a poc el sol ja no escalfava i el fred anava en augment.
—Com em podré alliberar del fred? —es preguntava la granota.
Unes oques, que la van sentir, van suggerir-li d’emigrar amb elles. Però hi havia un problema. Les granotes no tenen ales, no podré volar. Com ferho?
Entre totes van pensar la solució.
—Ja sé! —va dir la granota—. Agafarem un branquilló, li traurem les fulles i jo mossegaré el pal mentre vosaltres el subjecteu per l’altre extrem.
I ho van fer així. Les oques volaven i volaven en silenci fins a allunyar-se de la bassa i del fred de l’hivern. Van anar passant pobles i més pobles fins a arribar a una ciutat on els habitants van sortir al carrer per veure l’espectacle.
—Mireu! —va dir un. Una granota que vola juntament amb les oques.
A qui se li haurà acudit?
La granota es va sentir important i plena d’orgull va dir:
—La idea és meva, que sóc més intel·ligent que les oques.
I això va ser la seva ruïna perquè, en obrir la boca va caure i es va matar.
ADAPTACIÓ D’UNA FAULA DE LAFONTAINE

Paraula de Déu
Reflexió

Podem tenir projectes molt bonics, però l’orgull pot fer que siguin un fracàs.

Oració
Oració

Senyor, a vegades ens agrada presumir,
ens creiem més importants, més llestos,
més intel·ligents, més enginyosos.
Ajuda’ns a ser senzills, a ajudar amb senzillesa,
perquè ningú no es pugui sentir inferior. Amén.