Català | Español
La paraula primera
La promesa

Els estels lluïen aquella fosca nit d’hivern. Un milió, un bilió d’estels. Abraham sortí de la tenda per contar-los. Un, dos, tres... Aviat es va cansar. Déu tenia raó, hi havia massa estels per contar. Déu tenia un pla especial per a Abraham.

—Has de marxar de casa teva —li havia dit Déu— i has d’anar a una altra terra. Si creus en mi i fas el que et digui, et donaré una família tan nombrosa com els estels del cel. Ho prometo—. Però tenir una família volia dir tenir fills. I Abraham no en tenia cap. Malgrat tot, Abraham va creure en Déu i marxà de la seva terra. El viatge fou molt dur. Cada dia havia de trobar pastures per als seus ramats i un lloc per dormir. Finalment va arribar a una terra nova.

—Tot aquest territori serà teu si creus en mi i fas tot el que jo et digui —li tornà a dir Déu.

Abraham encara no tenia fills, però cregué en Déu i va fer el que li havia dit. I Déu li donà la terra promesa i un gran poble, tan gran, que no es podia ni comptar.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)

Paraula de Déu
Reflexió

La història d’Abraham que ens explica la Bíblia representa també la nostra història. Tots hem vingut al món per obeir Déu i seguir el camí del bé que Ell ens indica. És un camí difícil, ja que sempre costa menys fer el mal que el bé. O no? Costa menys mirar la televisió que no pas estudiar, per exemple. Però, què es millor? Aquesta és la qüestió.
Els qui segueixen el camí del bé i confien en Déu, també arribaran un dia a la terra de Déu, el cel. Com et portes?

Oració
Oració

Senyor Jesús, fer el bé es difícil, ho sé.
Costa menys deixar-se anar i fer el que requereix menys esforç
que no pas fer cas i obeir els pares i mestres.
Ajuda’ns a ser bons, a fer bé,
a esforçar-nos per arribar un dia a la terra del cel
que has promès als qui t’obeeixen. Amén.