Català | Español
La paraula primera
El company fidel

Els animalons de vegades són un exemple per a nosaltres. Us contaré avui una història real, que passà fa temps en un poblet de muntanya. Hi havia un camperol que tenia molts anys i pocs veïns. Era solter i vivia sol. Sol? No, amb ell vivia un gos que es deia “Lleial”. Era el seu més fidel company; amb ell parlava i passaven junts, a la vora del foc, les llargues i fredes nits d’hivern. Mentre el pagès conreava els seus camps, el gos vetllava el ramat. Un dia i un altre dia, un any i un altre any.

Passà el temps i el camperol va morir. Els veïns el van enterrar i cadascú se’n tornà a casa sense preocupar-se de res més, fins que un preguntà pel gos. On serà? Què haurà estat d’ell? Un dia de primavera van anar al cementiri per treure les herbes i van trobar el cadàver del gos al costat de la tomba del seu amo. Havia estat fidel fins al final.

A l’evangeli de sant Lluc també surten uns gossos que eren més afectuosos que la mateixa gent. Ho conta l’evangelista en la història del pobre Llàtzer i el ric Epuló. Mentre el ric menjava i bevia sense donar res al pobre Llàtzer, els gossos intentaven ajudar-lo com sabien. Escolteu el que diu l’evangeli.

Paraula de Déu
El ric i el pobre Llàtzer

“Hi havia un ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava
cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut
vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam
amb les engrunes que queien de la taula del ric, fins i tot venien els
gossos a llepar-li les nafres”. (Lc 16,19-21).

Oració
Oració

Senyor Jesús, tu vas tenir sempre un gran amor
a tots el que sofreixen o pateixen qualsevol necessitat,
però nosaltres vivim, de vegades, sense adonar-nos
dels nostres germans, els homes.
Ho tenim tot, però ens manca el principal:
amor i generositat.
Concedeix-nos el do de ser fidels i d’ajudar els qui pateixen.
Amén.