Va néixer a Florència. El seu pare, Francisco Neri, ere el cap d'una família piadosa i ben acomodada. Felipe va viure sota Montecassino, com a ajudant de comerç. Però estava clar que allò no era el seu. Als 20 anys va marxar a Roma a estudiar eloqüència, filosofia i teologia; però tampoc allò era la seva, malgrat la seva exquisit esperit religiós. Als 30 anys va deixar els llibres i es va dedicar per complet a les obres de caritat. A l'assabentar-se de les proeses de Francisco Javier, va voler marxar a les missions, però va tenir la intuïció divina de fer bé entre els pobres de la seva terra, vivint amb ells, dormint en els pòrtics i les sagristies. Recollia als xavals maleantes i va fundar els primers oratoris. Encara es conserva un petit oratori on passava llargues estones amb Camilo de Lelis, Ignasi de Loiola, Carlos Borromeo i Félix de Cantalici. Als 40 anys es fa sacerdot i director d'ànimes. Comencen a venir-li deixebles. Havia nascut la Congregació de l'Oratori i quedava definitivament establerta l'any 1575. Felip Neri tenia 64 anys d'edat. Posseïa un sentit increïble de l'humor. Amb els nens i els joves se sentia sempre molt bé entre concerts, teatres i festes.