Hellen Keller, jove noia de 24 anys, obté el doctorat.
    Aquesta notícia no hagués tingut cap repercussió ni avui la recordaríem, si no es tracta d'una jove cega i sordmuda. La tenacitat i capacitat d'esforç d'aquesta noia l'ha fet passar a la història amb nom propi i l'ha convertit en exemple no només per a aquelles que pateixen algun tipus de minusvalideses, sinó també per a qualsevol persona que ha d'enfrontar amb dificultats. Però si té mèrit aquesta dona jove, també ho té la seva professora: Anna Sullivan que havia dedicat tota la seva vida a treballar en ajudar a persones amb greus deficiències.
    Va començar a treballar amb Hellen quan era una nena de només cinc anys. Li va ensenyar a llegir utilitzant el sistema Braile per a cecs, que consisteix en aprendre d'uns llibres especials que estan escrits en relleu, de manera que passant suaument la punta dels dits, els invidents poden conèixer el que allí s'ha escrit. Li va ensenyar a parlar, amb paciència, esforç i tècniques adequades. Juntes van passar moltes hores de desànim i van sentir ganes d'abandonar els seus propòsits, però van seguir endavant lluitant contra les dificultats.
    Anna Sullivan, animada per la tenacitat i els èxits que aconseguia la seva alumna, també la va iniciar en li maneig de la màquina d'escriure, de tal manera que la estudiant escrivia els seus propis treballs.
    Amb excessiva freqüència ens queixem dels esforços que hem de fer, sense pensar que hi ha moltes persones que per sobreviure han de fer esforços infinitament majors als nostres. Aquell doctorat que aconseguís la noia cega i sordmuda és estímul per a l'esforç dels que de vegades ens desanimem davant les més petites dificultats.