Català | Español
Pare nostre, volem ser família
Tinc 18 anys i acabo de néixer

Tinc 18 anys i acabo de sortir d’un ambient d’esclaus.
Els meus ídols eren l’alcohol, la droga el sexe, la música màquina, la velocitat... Vivia com tants dels meus “col·legues”: completament despistat.
Un matí, després d’una llarga nit de soroll i d’alcohol, em sentia completament enganxat. Vaig sortir d’una discoteca de la part alta de Barcelona cap a les cinc de la matinada i com que no portava ni un euro, vaig començar a caminar. Carrer amunt, carrer avall, vaig arribar a una gasolinera per si trobava algú que m’apropés al centre. A la vora hi havia uns jardins i, al fons, amb una petita llum, el que semblava una església. Em van dir:
—Són els capellans. S’aixequen d’hora i canten.
La cosa em semblà psicodèlica. Com que no tenia res per fer i no es veia ningú, vaig entrar a l’església.
Estava deserta. Només hi havia set o vuit capellans, amb unes poques persones més. Aleshores no cantaven, estaven en silenci i escoltaven algú que llegia aquestes paraules:
—Si un home d’entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou en lloc segur i va a buscar la perduda fins que la troba?
Em va semblar al·lucinant. ¿De què anaven aquells “tios”? Després d’una estona de silenci, es van posar a cantar una altra vegada. Era un cant dolç, que relaxava. No em vaig moure, m’hi sentia bé.
En acabat, vaig apropar-me a un dels capellans. Era jove i ben plantat. Vaig preguntar-li què volia dir allò de l’ovella perduda. Ell va respondre que precisament
es tractava de mi: jo era l’ovella perduda que Crist havia vingut a cercar. No m’ho podia creure: veia visions.
Quan vaig tornar a casa, no tenia son. ¿Què havia passat? Tot el meu jo era un garbuix de sentiments contradictoris, però tenia una sensació de pau indescriptible. Aquell matí fou per a mi un matí de Pasqua. ¡Crist havia començat en mi un procés de conversió! Ara, que ja he crescut un xic en la fe, quan ho recordo, m’acosto a la meva núvia, i li faig un petó al front. Tots dos anem a l’església per escoltar la Paraula de Déu, compartir la nostra fe amb el grup i pregar.
Tinc 18 anys i acabo de néixer. Ara sóc l’home mes feliç del món.

Paraula de Déu
El tresor amagat i la perla de gran valor

Jesús deia als seus deixebles: “Amb el Regne del cel passa com amb un tresor
amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n
va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines:
quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.”
(Mt 13, 44-46).

Oració
Oració

Parenostre
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén

Avemaria

Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l'hora de la nostra mort.
Amén.

Glòria
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.