Català | Español
La paraula primera
La viuda pobre

Es trobava Jesús, amb els seus deixebles, a Jerusalem, per la rodalia del temple. Hi havia molta gent. N’hi havia que entraven al temple a resar. A la porta hi havia unes caixes on la gent dipositava les seves almoines, que servien per a la conservació del temple. Els apòstols miraven el que hi tirava la gent. Un senyor hi va tirar cinquanta mil pessetes, un altre deu mil. Tothom qui entrava hi posava alguna quantitat. Estaven mirant, quan va arribar una dona gran i pobra. Va obrir la seu moneder, en va treure una moneda petita, una pesseta, i la va dipositar a la caixa. Alguns se’n reien. Què era una pesseta comparada amb les cinquanta mil que hi havia posat aquell home? Però Jesús dirigint-se a ells, els va dir:
—Mireu, la majoria de la gent posa els cèntims que té de més, però aquesta bona dona ha donat més que ningú, perquè ella ha donat tot el que tenia.
ADAPTACIÓ LC 21,1-4

Oració
Oració

Parenostre
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén

Avemaria

Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors,
ara i en l'hora de la nostra mort.
Amén.

Glòria
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.