A l’inici Déu creà el cel i la terra. Tot era meravellós. El cel era blau i net i la terra era plena d’arbres i flors i ocells i vent. I veié Déu que tot era bo.
I digué l’home:
—Talem aquests arbres per construir blocs de pisos en aquest indret i fem-hi lloc per posar-hi indústries que contaminin les ciutats i els camps. I les fàbriques tragueren fum, i el sòl s’omplí de ciment. I els edificis tragueren la visual del mar. I l’home a tot això li digué civilització.
I els nens començaren per no respectar el poc que quedava i a escapçar les branques dels pins i a caçar nius i a llençar papers i deixalles per tot arreu.
I veié Déu el que havia fet l’home... i no era bo.

PARÁBOLAS, CARTAS Y ENSUEÑOS DEL RABINO SHALOM,
DE JOSÉ IGNACIO GONZÁLEZ (ADAPTACIÓ)