Cadascú de nosaltres té un nom: Joan, Marta, Marc, Núria... Així ens diferenciem els uns dels altres. Però el nom el rebem en el Baptisme. Érem petits i per això no ens en recordem. El Baptisme és com néixer en una família més gran, que té un Pare a qui diem Déu, una mare que es diu Maria, un germà gran i molt important que es diu Jesús, i uns germans com nosaltres que són tots els homes i dones del món, nens i nenes.

Som, per tant, fills de Déu i això vol dir que Déu ens estima. Jesús, que és el germà gran i més important i que coneix Déu millor que nosaltres, ens digué que el millor que podem fer és estimar Déu amb tot el cor, amb totes les forces. Però per demostrar que estimem Déu, hem d’estimar els seus fills que són totes les persones. O sigui, resumint, que cal viure la nostra vida estimant Déu i tothom. Això és important. Podríem preguntar-nos: ens barallem amb els germans o companys? Si la resposta es sí, caldria una segona pregunta: sabem
demanar perdó i perdonar?