Avui m’he aturat davant d’un semàfor en vermell. Era a la sortida de la ciutat i he vist altres cotxes. N’he vist, especialment dos. Un, no recordo el model, que podia córrer fins a 200/hora, però anava a poc a poc. He calculat que devia anar a uns 50 Km/hora. L’altre era petit, no podia passar dels 80 Km, corria molt, fins al màxim.

Jo, estant davant del semàfor, he pensat que les persones som una mica com els dos cotxes. Hi ha nens que tenen moltes qualitats, però no les aprofiten, van a poc a poc, no s’esforcen gaire, no els preocupen els deures. N’hi ha d’altres que no tenen tantes qualitats, però les aprofiten al màxim, s’esforcen, treballen, fan tot el que poden.

Els qui no fan el que poden fan una mica de llàstima, però el qui dóna al màxim de si mateix escampa alegria. Jo vull estar sempre alegre.