Continuo essent un cotxe que està en camí. Allí veig uns senyals que em van indicant la direcció: uns són quadrats, d’altres rodons i d’altres triangulars. Un em diu que vagi amb compte, perquè puc lliscar, un altre prohibeix passar per un carrer. Els senyals són, bàsicament, de tres classes: els que prohibeixen, els que aconsellen i els que assenyalen el camí. Però tots ens ajuden, cap no s’ha fet per perjudicar.

A l’escola passa el mateix. La prohibició de parlar ens ajuda a saber escoltar i estar atents a les explicacions dels qui ensenyen. Altres vegades el professor ens diu el que cal fer. Finalment, hi ha rètols que indiquen on són les classes, el menjador, la biblioteca...

Tot és per al meu bé, encara que no m’agradi o em costi. Quan estic malalt, ¿oi que em donen medecines que no m’agraden? Però, em són necessàries per guarir-me. I també agraeixo als meus mestres les prohibicions i els consells.