Anaven dos amics pel bosc quan, de sobte, els va sortir un ós. Un d’ells, espantat, s’enfilà en un arbre. L’altre no tingué temps i es quedà a terra, bocaterrós, immòbil, fent-se el mort.

L’ós, en veure’l, s’acostà a poc a poc i començà a ensumar-lo i observar-lo, però com que el noi no es movia, l’ós es pensà que era mort i el deixà tranquil.

L’ós s’allunyà i el que estava enfilat a l’arbre baixà ràpidament, fent-se veure i va començar a abraçar l’amic. Mentrestant li preguntava:

“Saps què?, m’ha semblat que l’ós et deia alguna cosa mentre t’ensumava. Digues: què et deia?”

L’altre li contestà: “M’ha dit: allunya’t d’aquell que si et veu en perill t’abandona i et deixa sol”.

ADAPTACIÓ D’UNA FAULA DE SAMANIEGO