Es conta que una vegada un coix i un cec arribaren a la vora d’un riu. Volien passar a l’altra riba, però no hi havia pont. El coix digué al company:

—Aquí hi ha un bon pas, però jo amb una sola cama no puc passar.

El cec es lamentà:

—Jo passaria, si hi pogués veure, però amb la meva ceguesa em fa por de caure i ofegar-me. Què podríem fer?

—Ja ho sé! —digué el coix— tu em portes a coll-i-be, ja que tens bones cames, i jo t’aniré guiant perquè no et fiquis a cap forat.

Així ho van fer i van aconseguir travessar el riu, unint els seus esforços.