Samuel era un nen normal, com tu i com jo. Vivia al costat del temple, amb el seu mestre Elí. Una nit, quan Elí dormia, Samuel sentí una veu que el cridava. S’aixecà immediatament i digué: “Sóc aquí”. Llavors anà a veure el mestre a dir-li: “He sentit que em cridàveu, per això he vingut”. Però el mestre li va respondre que ell no l’havia cridat. Després d’una estona es repetí el mateix i Samuel tornà on era el mestre. Aquest li tornà a dir que ell no l’havia cridat però que si tornava a sentir la veu digués: “Sóc aquí, Senyor, parleu que us escolto”. I així
va passar. Qui cridava Samuel no era el seu mestre, sinó Déu, però ell no ho sabia.

Hi ha molts nens i nenes a qui costa posar-se a disposició de qui els crida i es fan els desentesos per no fer allò que els demanen. Potser no ens adonem que és Déu qui ens crida a través dels pares, mestres o tutors i ens demana simplement que fem allò que hem de fer, però ben fet i amb il·lusió i ganes. Com cal.