Hi havia un home que per no res es queixava. Avorrit de viure sempre al mateix lloc, decidí anar-se’n a una illa. Va preparar el viatge i va agafar un vaixell. Quan feia hores que navegava, començà a criticar-ho tot: el menjar no li agradava, i el vaixell? Aquest vaixell no val res, va a poc a poc, no sé si arribaré mai. A més es belluga molt i no puc ni moure’m.

Tant es queixava, que el capità va cridar uns mariners i els va dir: “Agafeu-lo i llenceu-lo al mar.” Així ho van fer. L’home començà a ofegar-se, movia desesperadament els braços i els crits se sentien de tot arreu. El capità ordenà: “Ara recolliu-lo.” Ho feren i l’home, tot mullat i tremolant, restà totalment mut. Com s’explica aquest silenci?, van preguntar al capità. Ell va respondre: “Aquest home, quan era al vaixell, tot li semblava que no valia res, però quan s’ha trobat a l’aigua, aleshores ha descobert el que valia.”