Tac, tac, tac, cantava el martell.

Noè estava construint una gran barca. Tan gran com perquè hi cabessin tota la seva família i un bon nombre d’animals per quan comencés el diluvi.

Déu estava trist amb el món. Les coses no anaven bé. La gent era dolenta i injusta, excepte Noè. Noè era just, bo i amic de Déu.

—“He de posar fi a tota aquesta maldat, pensava Déu, perquè el món que he creat s’està destruint”.

Déu havia demanat a Noè que construís una barca per tal que es pogués salvar de l’aigua del diluvi, perquè Noè era bo i feia el que Déu li demanava.

Quan Noè va acabar de construir la barca, va entrar-hi amb tota la seva família i els animals i, després d’uns dies, va començar a ploure intensament. Aigua i més aigua, fins que tot el món quedà negat. I desaparegueren tots els homes de la terra. Només quedà Noè i la seva família.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)