Al món, un bon dia deixà de ploure. Noè, llavors, obrí una finestra i mirà cap a l’horitzó. Es podien veure ja els cims de les muntanyes i la capçada d’algun que altre arbre. Llavors Noè va enviar un corb però no va tornar.

Noè, després d’uns dies va enviar un colom. I aquest va tornar amb una branqueta verda al bec. Tots s’alegraren, doncs això volia dir que l’aigua ja estava a punt d’eixugar-se.

—Ja podeu sortir —va dir Déu a Noè—. Ja esteu fora de perill. I no
us preocupeu, perquè mai més no hi haurà un altre diluvi com aquest,
us ho prometo. Mireu, he pintat en el cel un arc de Sant Martí com a
signe que mai no oblidaré la meva promesa.

Llavors, Noè i els seus deixaren la barca, sentiren l’olor de la terra
mullada i saltaren de goig donant gràcies a Déu.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)