Els estels lluïen aquella fosca nit d’hivern. Un milió, un bilió d’estels. Abraham sortí de la tenda per contar-los. Un, dos, tres... Aviat es va cansar. Déu tenia raó, hi havia massa estels per contar. Déu tenia un pla especial per a Abraham.

—Has de marxar de casa teva —li havia dit Déu— i has d’anar a una altra terra. Si creus en mi i fas el que et digui, et donaré una família tan nombrosa com els estels del cel. Ho prometo—. Però tenir una família volia dir tenir fills. I Abraham no en tenia cap. Malgrat tot, Abraham va creure en Déu i marxà de la seva terra. El viatge fou molt dur. Cada dia havia de trobar pastures per als seus ramats i un lloc per dormir. Finalment va arribar a una terra nova.

—Tot aquest territori serà teu si creus en mi i fas tot el que jo et digui

—li tornà a dir Déu.

Abraham encara no tenia fills, però cregué en Déu i va fer el que li havia dit. I Déu li donà la terra promesa i un gran poble, tan gran, que no es podia ni comptar.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)