Jonàs s’escapava. Fugia cap a mar.

Déu li havia dit que anés a una ciutat anomenada Nínive, per dir als seus habitants que canviessin de vida, ja que el seu comportament era massa dolent.

Però Jonàs no va fer cas de Déu i s’escapava pensant que allí no el veuria. Va pujar a un vaixell i fugia de Déu.

Al cap d’un dia de navegar esdevingué una gran tempesta. Tan gran, que el vaixell estava a punt de naufragar. Llavors els mariners començaren a pregar Déu perquè els ajudés. Jonàs va explicar la seva història:

—Tot el que està passant és per culpa meva —els digué. Si voleu que la mar es
tranquil·litzi llanceu-m’hi.

Així ho van fer. Però Jonàs, dins l’aigua, estava espantat i es trobava sol. De
sobte, aparegué una gran balena i se’l va empassar. Al ventre de la balena hi va estar tres dies i tres nits i, finalment, el cetaci el va vomitar en una platja, que casualment era Nínive. Allí no va tenir més remei que dir als habitants que es convertissin perquè si no acabarien malament.

La gent en va fer cas i Déu se’n compadí. Jonàs digué a Déu:

—Jo no volia venir perquè els ninivites són enemics i desitjava que entre ells
es destruïssin.

Però Déu li contestà:

—És que no tens compassió d’aquests infants que juguen pel carrer? Pensa en
ells i en les persones i els animals. Jo estimo tothom, i a ells també. No et sembla que és bona cosa haver-los salvat?

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)