Hi havia una vegada un nen que havia nascut en una habitació fosca i sempre va créixer a la fosca.

Només la seva mare tenia cura d’ell...

Un dia, quan ja era una mica gran, la mare li digué:

—Tu no ho saps perquè no tens experiència, però a l’altra banda d’aquestes parets, a fora, existeix el sol.

El nen es va espantar, li costava d’entendre què era el sol. Però confiava en la paraula de la seva mare i perquè no el podia enganyar. Alguna cosa devia ser el sol.

Fins que un dia la mare va encendre una espelma dins d’aquella fosca i digué al nen:

—Mira, el sol és semblant a una espelma, però molt més gran, i la seva llum és tan potent que no la podem mirar directament; a més el sol té llum pròpia.

El nen va reflexionar; no ho entenia del tot, però es consolava pensant haver entès que el sol era semblant a una espelma.

D. ANTISERI, FILÒSOF ITALIÀ

Les persones necessitem confiar en algú que ens estima. Ningú arriba a aquest món sabent-ho tot i ningú se’n va havent-ho après tot. Necessitem aquells que ens orienten i aconsellen pel nostre bé: pares i professors. Jesús ens diu que som com cecs que necessiten un guia, però n’hi ha que reben els consells equivocats perquè els reben d’altres companys que saben tan poc com ells mateixos. Escolteu el que ens diu Jesús.