Quan escrivia això la humanitat estava pendent de les Olimpíades de Sidney. Avui han fet per televisió algunes proves de natació.

Resulta que un nedador, per només unes dècimes de segon, ha estat el guanyador. Només per unes dècimes! Però estic segur que, per aconseguir aquesta petita diferència, han calgut moltes hores d’entrenament. Un dia i un altre dia, un any i un altre any. Diu un nedador que ell entrena vuit hores cada dia i s’ha d’estar de moltes coses.

Cal tant d’esforç per nedar, en quatre anys, unes dècimes de segon més de pressa. I aquestes dècimes li han donat la victòria. Penso que cada esforç té el seu premi, encara que no ho sàpiga ningú. A nosaltres també ens passa el mateix quan complim les nostres obligacions. I la nostra obligació és l’estudi.

Som com els nedadors, que ens passem hores i més hores a l’escola fent deures i escoltant atentament. Un dia i un altre dia, una hora i una altra. El nostre premi és un gran tresor: no són les notes, sinó la joia dels nostres pares i mestres i de tots aquells que ens estimen.

També la nostra pròpia alegria. Hi ha un tresor més gran que l’alegria?