En aquest temps d’Advent apareixen uns personatges que poden semblar estranys, però que eren contemporanis de Jesús. Un d’ells és Joan.

Joan era un cosí de Jesús, un tipus un xic estrany, que vivia al desert i no es preocupava de vestir a la moda ni amb roba de marca. Vestia amb pell de camell una túnica que ell mateix s’havia fet. Es dedicava a predicar. Parlava a tots aquells que el volien escoltar. Per a tothom tenia una paraula. Voleu esperar Déu? —els deia—, doncs heu de canviar de manera de viure. Perquè no es pot esperar Déu si no es millora el comportament. Així doncs, qui vulgui viure essent amic de Déu i tingui dues túniques, que en doni una a qui no en té; i el nen que tingui colors, que els deixi a qui no en té. I qui tingui una pilota, que deixi jugar els altres. I si a casa els pares demanen que els ajudis, ajuda’ls i col·labora per sentirte família... I si algú es pensa que és més que els altres que reflexioni, perquè Déu ens estima a tots igual malgrat ser diferents, perquè tots som fills seus. Més o menys, és el que predicava Joan.

I molts que l’escoltaven li feien cas. I d’aquesta manera preparaven el camí per aquella vinguda del Messies.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)

PREGÀRIA