A casa d’algú, ben segur que últimament hi ha hagut algun naixement. Quan ve un naixement tots són preparatius: el bressol, la robeta, els bolquers. Tots es pregunten com serà la criatura, quin aspecte tindrà, quant pesarà, si serà ros o bru. Tota la família es mobilitza perquè tota la família espera el fet amb alegria. No conec ningú que estigui trist quan s’espera un naixement.

Tots esperem, però no tots esperem igual. Hi ha qui espera més tranquil, més en silenci, més profundament. Aquesta és la mare. Ningú no sap esperar com la mare, perquè ningú porta tan dins el seu cor un nen com la pròpia mare.

Això passa per Nadal. El personatge més important de l’Advent és Maria.
Silenciosa, callada, amb tendresa. Esperant Jesús per poder-lo besar i abraçar-lo i cantar-li cançons. I estimar-lo de tot cor, perquè al món venim per estimar i ser estimats, no perquè hom es rigui dels nostres defectes.

Maria és la més important, perquè ella ens ha donat Jesús, el millor regal que ens podia fer. Per això és de bona persona donar gràcies. Com va fer Elisabet, la seva cosina, quan va veure-la entrar a casa seva.

PREGÀRIA