Ja sé que ho sabeu tots. Es deia Josep i va néixer a Tremp. No era gaire alt, però robust i resistent. D’aspecte agradable, els ulls vius i expressius, fets per comunicar la pau amb la mirada. La veu agradable i tranquil·la.

No cal ser diferent dels altres per arribar a ser sant. Es necessita exclusivament saber escoltar el que ens diu Jesús i fer-ne cas.

Era simpàtic perquè duia al cor el somriure de Déu. No era un pallasso d’aquells que es volen fer notar a classe i no respecten ningú. Deia sempre el que sentia, era incapaç de dir una mentida. Estimava el treball. Estimava sobretot els altres. Fou capaç de sacrificar tot allò que tots sentim per tal d’aconseguir el tresor més important: el Regne del cel.

PREGÀRIA