La majoria de nosaltres estem batejats. Un dia, els nostres pares van dir —de part nostra— a Jesús que ho volíem. Des d’aquell dia som cristians. Però de vegades se’ns oblida. Déu passa a ser un ésser llunyà, que ens interessa poc. I el Déu que vam rebre al baptisme, com si fos una moneda molt usada, se’ns va gastant.

Josep Manyanet fou fidel al Catecisme. Com nosaltres, tenia moltes ocupacions: estudi, classes i més estudis. Entre llibre i llibre dedicava un temps a l’oració. Sabia que, sense Déu, nosaltres no som res.

Josep Manyanet va construir la seva vida entorn de Jesús. No hi ha un amic més fidel, ni més bo. Era pietós, la capella no era per a ell un lloc més, sinó el lloc on viu l’amic. I la visitava constantment.

PREGÀRIA