Abans de fer-se gran, el P. Manyanet havia estat un bon alumne. Després va sentir en el seu interior que l’educació és un bon instrument d’ajuda als altres. Fou un gran educador. Ja pensava en tots nosaltres, que avui formem les seves escoles, ja ens estimava. I quan una persona estima vol donar el millor als seus estimats. Jo no conec ningú que doni el pitjor als qui estima.

El P. Manyanet ens va donar un bon col·legi, una bona formació. Nosaltres, a vegades no ens estimem l’escola. Bàsicament no ens agrada estudiar, oblidant sovint que l’estudi ens serveix per créixer i preparar-nos i fer-nos un bé. D’aquí ve que alguns no estimin la tasca dels seus mestres ni sàpiguen reconèixer els seus errors. Jo en conec molts que culpen els mestres quan les notes no van bé i no són capaços de pensar una mica en la seva falta d’esforç. És molt fàcil fer culpables els altres i oblidar —alhora— la nostra manca d’interès, però aquell que mai no reconeix els seus errors, serà incapaç d’aprendre.

PREGÀRIA