La millor obra que podem portar a terme tots, és la de l’amor. Per estimar Déu i els homes no necessitem ni ser més savis, ni més “guapos”, ni més rics. Necessitem només posar mans a l’obra. És el que va fer el Pare Manyanet. Potser algú de vosaltres podrà arribar a ser un excel·lent metge, o un gerent d’empresa extraordinari, o un gran mestre. No ho sabem. El que sí sabem és que si no donem importància a la paraula de Jesús no arribarem a ser grans persones. Un sant no és aquell que fa miracles, sinó el que fa el bé. És clar que fer el bé costa, però nosaltres hem nascut per fer les coses que costen. Les coses fàcils les fa qualsevol. Nosaltres no hem vingut en aquest món per ser qualsevol, sinó sants. I aquesta és la nostra tasca que no podem deixar per a demà.
Per cert, el P. Manyanet ha estat proclamat Sant pel papa Joan Pau II a Roma el dia 16 de maig del 2004. Això vol dir que l’Església reconeix la seva vida com un model a seguir. Punt.
Quin és el secret?... doncs... estimar, pregar i estimar. Sembla fàcil oi?... A què esperem?...