Jean Henry era un anònim suís que viatjava per motius de negoci per tot Europa. Un dia que va anar a Itàlia, en travessar la regió de la Llombardia, el va sorprendre la guerra entre els italians i francesos. Era el 24 de juny de 1859.

A la nit, Jean Henry s’adonà que al carrer hi havia soldats ferits; en aquella època no hi havia els serveis mèdics d’ara. Llavors va tenir una bona idea: va organitzar la gent del poble i va formar un grup d’ajuda.

De mica en mica la idea va resultar un èxit. S’hi van afegir quatre metges austríacs, un alemany i un italià, que amb dos estudiants van formar un equip per ajudar-los. D’aquesta forma, va començar a organitzar missions de socors als soldats ferits a les batalles. Així va néixer la Creu Roja, que avui dia compleix missions humanitàries arreu del món. El fundador era una persona com una altra, preocupat pel seu negoci, però va saber veure en els ferits uns germans. En abandonar els seus assumptes particulars va deixar d’enriquir-se, però aconseguí enriquir tota la humanitat.

HERMINIA OTERO

PREGÀRIA