Són tres germans, Antoni, Carme i Maria, que viuen al camp, a prop d’un poblet. Fan el que poden. Ajuden els pares, aprenen a llegir i a escriure. I juguen, sobretot juguen. Passen estones lliures: entre anades i vingudes, jocs i gresca. A la Carme, que és la gran, se li ha acudit un joc: és el joc del llapis.

—Tinc un llapis vermell —diu la Carme, i representarà Déu. Cadascú, per torns, amagarà Déu i després els altres dos el buscaran. Tots estan d’acord i el joc resulta molt distret. Però ha sorgit un imprevist. És el torn de la Maria i se’n va darrere un arbre per amagar el llapis. Els germans esperen el senyal per començar a buscar. Però va passant el temps, i cansats d’esperar, s’acosten a la seva germana, a la qual troben plorant i afligida.

—Què tens? Què et passa? —li pregunten els germans.

—És que he perdut Déu i no sé com trobar-lo —diu la Maria.

PREGÀRIA