A l’abril aigües mil, diu el refrany. Som a la primavera i, de tant en tant plou. És bonic veure ploure entre els raigs de sol. Cada gota amb una mica de llum en el seu interior. Abril és el mes de la Setmana Santa i de la Pasqua. Sang i aigua. El Senyor Jesús, que ens estimà i ens estima, va pujar a l’arbre de la creu amb el permís del Pare.

La Pasqua és la primavera de Déu. És la flor i el fruit, la vida i la joia. Pasqua és com un instrument musical que escampa les seves cançons pel món. Pasqua vol dir pas. Vol dir caminar. Déu ha volgut venir als nostres camins. Ha fugit de la mort i ha ressuscitat. Ha vingut a les nostres vides i vol que estiguem vius.

Estar viu és voler estimar, això és, seguir el camí del bé i de l’alegria. Millorar i créixer com una nova planta que brota en el desert del món. Posar drets els sentiments i les ganes d’anar més amunt. Sense conformar-nos mai amb el que som.

Som a l’abril. Les aigües mil. Primavera de Déu. La vida que fa camí. El pas que ve de Déu i ens mena als germans. El somriure. Perquè Déu ens estima. Perquè vol que ens estimem.

I continuem el camí!

PREGÀRIA