Diu que hi havia una vegada un elefant que estava prenent el bany al riu quan hi va arribar una rata que va començar a insistir que sortís de l’aigua.

—No vull! —deia l’elefant—. M’ho estic passant d’allò més bé, i no m’agrada que em molestin quan em banyo.

Però la rata insistia i perseverava dient-li que sortís.

—Surt immediatament! —li va dir.

—Però per què? —va demanar l’elefant.

—No t’ho diré fins que no hagis sortit de l’aigua —va dir la rata.

Portaven així una estona, fins que l’elefant, cansat de la impertinència de la rata, va sortir de l’aigua.

—Bé, ja sóc fora, què vols? —digué.

—Res, només volia comprovar que no t’havies posat el meu banyador —va dir la rata.

ANTHONY DE MELLO. EL CANTO DEL PÁJARO

PREGÀRIA