JAUME PUIG I MIROSA (Terrassa, Barcelona, 1908), sacerdot, director del col·legi Santa Maria, de Blanes (La Selva), pare de la comunitat i incansable en la formació
integral dels alumnes. Morí el 30 de juliol de 1936, a Blanes, exclamant: “Déu meu, Déu meu!”

La guerra civil del 1936 va sorprendre el pare Jaume Puig sent director del col·legi Santa Maria, de Blanes. Tenia 28 anys. Amb data de 23 de juny havia escrit al seu germà Joan: “Comunica a la mare i a la tia que no pateixin per mi; estic molt tranquil i disposat a suportar totes les contrarietats que arribin. Totes seran lleus perquè les sofrim per Crist, i el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera...”

El dia 19 de juliol fou acollit a casa del seu amic i antic alumne Sebastià Llorens. Junt amb altres, amagaren la venerada imatge de la Mare de Déu del Vilar per evitar-ne la profanació.

Els milicians l’anaren a buscar cap al tard del dia 30. No permeteren que Sebastià l’acompanyés, però els seguí des de lluny, amb bicicleta. A la seu del comitè revolucionari de la vila interrogaren el pare Puig sobre les seves activitats com a sacerdot i professor, i fou objecte de tota mena d’insults i ofenses.

Sebastià Llorens l’esperava a fora. En sortir, s’encaminaren tots dos cap a casa, que era als afores. Un grup de milicians, que estaven amagats, van disparar contra ell. El pare Puig es desplomà a l’acte i exclamà aquestes paraules: “Deu meu! Déu meu!”

En Sebastià l’abraçà amb força, i llavors també li dispararen uns quants trets. Dues ànimes grans van quedar unides per sempre en el martiri. De seguida corregué la veu pel poble i tothom quedà consternat, perquè l’estimaven molt.