La mare Teresa de Calcuta va néixer l’any 1910 a Skopje (Albània). Entrà en un orde religiós, es traslladà a l’Índia, i obtingué la nacionalitat d’aquest país. Allí fundà una nova orde femenina dedicada a la caritat a favor dels marginats i els moribunds. La
seva activitat fou prodigiosa i el seu prestigi era tan gran, que l’anomenaven ciutadana del món. On descobria pobres i moribunds no hi faltaven la Mare Teresa i les seves Filles de la Caritat. Els seus predilectes eren els malalts, els infants moribunds i abandonats, els totalment marginats de la societat.

Una vegada un moribund, després de ser rentat i acariciat, li preguntà:

—Per què ho fas, això?

—Per amor! —respongué la Mare Teresa.

I l’ancià morí dibuixant un somriure en el rostre.

Un altre:

—Com pots suportar la pudor del meu cos que fa fugir tothom?

—Això no és res amb el que tu sofreixes.

—Glòria de dona!

—No, glòria a tu, que t’assembles més al Crist!