Sóc Maria, la vostra mare. Us parlo des del cel. Però no penseu que el cel sigui allà dalt, no. El cel és a tot arreu on la gent s’estima.

El meu nom és Maria, però també em dic Immaculada. Tots els noms signifiquen alguna cosa: Emmanuel vol dir “Déu-amb-nosaltres”, Teòfil “amic de Déu”, Àngel “enviat o missatger de Déu”... ¿Sabeu què significa Immaculada? Significa que “el meu cor és net i pur, sense cap taca ni defecte.”

Entre Déu i jo mai no hi ha hagut cap obstacle ni cap mur ni cap porta tancada que no el deixés passar lliurement. Des de l’eternitat el camí entre Déu i jo sempre ha estat obert i planer.

Des del principi, Déu em va fer Immaculada i jo sé que la llum no pot atrapar-se; només hom es pot deixar atrapar per la llum. Jo em vaig deixar atrapar per la llum, que em va fer del tot lluminosa perquè el meu fill, Jesucrist, és la llum, la llum de la
Resurrecció.

Aquesta llum també es reflecteix al front de cada un dels qui creuen en ell, que, tots junts, formeu la gran família de l’Església. Per això jo també sóc Mare de l’Església.

Crist començà a viure al meu ventre des de l’anunci de l’àngel, i jo des d’aquell moment vaig començar a donar-li vida. Entre tots dos només corrien rius cabalosos de sang i d’amor. Ara Crist viu en cada un de vosaltres perquè heu nascut a la fe per mitjà del baptisme. Jo, junt amb ell, també visc en vosaltres donant-vos vida, enfortint la vostra fe. Estic sempre al costat vostre en el pelegrinatge de la fe.