Un mirall pla sempre reflecteix amb fidelitat allò que té al davant. Maria és un mirall de Déu d’una planura immaculada. Alguns també pensen que Jesús, en certa manera, fou un mirall de Maria. ¿Per què? Perquè tots els veïns i coneguts deien:

—Fixa’t en Jesús, mira com s’assembla a Maria: té els mateixos ulls... I la seva mirada, ¿no és com la de Maria? Sí, és la de Maria! I què em dius del seu posat i del seu tarannà?... Mireu, són els mateixos de la seva mare!

I quan Jesús es féu gran, la gent continuava dient:

—Ves per on! Jesús es comporta com Maria! Mira si n’és d’educat i d’afectuós! Si li demanes un favor, mai no diu que no; és mes, si endevina que necessites alguna cosa, ell s’avança a ajudar. Sempre està en tot! Es pot ben dir que l’un per l’altra i l’altra per l’un: Jesús s’assembla tant a Maria i Maria s’assembla tant a Jesús!...

Tot això és el que deia la gent. Junt amb Josep, el seu espòs, Maria educà el seu
fill Jesús, que es féu gran, avançà en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes. Però Jesús, com que era Déu, ensenyà als seus pares la bondat, l’amor, el perdó, la joia, la pau, la senzillesa... Ensenyà a la seva Mare de ser mirall de Déu.

Així, si algú vol saber com és Déu, ha de fixarse en el mirall que és Maria.