Jo conec la vida de Maria des de petit. La meva mare i mossèn Valentí Lledós em van ensenyar a resar a la Mare de Déu.

Guardo un record molt viu de quan tenia cinc anys. Tot i ser tan petit, va quedar tan gravat en la meva memòria, que mai no l’he pogut oblidar. És més, diria que ha orientat tota la meva vida:

La meva mare resava cada dia davant la imatge de la patrona de Tremp, la Mare de Déu de Valldeflors. Per no deixar-me sol a casa, em portava amb ella. Em cridava l’atenció el fervor amb què parlava a aquella Senyora tan majestuosa.

Un dia vaig trobar la mare molt atribolada. Es veu que li costava mantenir la família. Jo era el benjamí de nou germans i ella es trobava sola perquè havia mort el meu pare quan jo encara no havia fet dos anys. No vull oblidar-me de res, per això he
portat unes notes que tinc escrites i he titulat Recuerdos de mi vida. Més o menys diuen així:

—Em portà a una casa molt gran i bonica on vaig veure una Senyora de gran bellesa, amb els braços estesos i un gest gairebé suplicant, dreta damunt un magnífic tron, envoltada d’una aurèola resplendent, amb dotze estrelles al voltant del cap. Ens hi acostàrem, i, en arribar vers la misteriosa Senyora, la mare s’agenollà als seus peus, i jo vaig imitar-la... La meva mare parlà una bona estona amb aquella Senyora...

Jo vaig veure com queien dels seus ulls unes grosses llàgrimes... La meva mare plorava... Amb sanglots afligits, li diu: “Maria, aquí tens el teu fill, aquest infant sensible que t’estima...” Jo també vaig plorar... I, tot plorant, em vaig adormir.... Després de tancar els ulls, vaig veure amb els ulls de l’ànima (i no va ser un somni
sinó una realitat)... Sí, jo la vaig veure... quan tota plena de majestat i de compassiva formosor, obrí els braços i m’estrenyé contra el seu cor... Oh Maria,
jo us estimo! Vaig fer un crit i vaig despertarme.

La meva mare, acostant-se a mi, va dir-me: “No ploris, fill meu... La nostra bona Reina ha escoltat les teves súpliques i ha recollit les meves llàgrimes.”

—Mai no oblidaré aquest fet. He estimat sempre la Verge Maria. Li he explicat les meves coses, talment com s’expliquen les coses del cor a les mares de la terra. En els assumptes més difícils he notat sempre la seva mà com una brisa acaronant la meva ànima. La mare de Déu de Valldeflors, patrona de Tremp, ha guiat els meus passos en totes les meves fundacions i treballs. He visitat diversos santuaris
dedicats a Maria, particularment Montserrat, el Pilar, Lourdes i Loreto.

Ella, de debò, és la nostra Mare del cel. Hem d’estar molt contents perquè tenim dues mares. A una la veiem cada dia i a l’altra la sentim a prop si som fidels al seu amor.