Una nit vaig somniar que anava caminant, junt amb Déu, al llarg de la platja. Vaig veure que es projectaven al cel moltes escenes de la meva vida. En cada una de les escenes veia petjades a l’arena. De vegades eren petjades de dues persones, d’altres vegades d’una sola. També vaig advertir que quan les petjades eren d’una sola persona eren més profundes.

Vaig advertir que en els moments més difícils de la meva vida es veien només petjades d’una persona.

I vaig preguntar:

—Em vas prometre, Senyor, que sempre caminaries al meu costat. ¿Per què no estaves amb mi quan més ho necessitava?

Ell va respondre:

—Fill meu, quan veies les petjades d’una sola persona, és que jo et portava en braços.