Tinc els ulls posats en la meta

Podem comparar un curs escolar amb una competició atlètica. Tenim bons entrenadors que són els professors, bons massatgistes o ajudants, tècnics que controlen el treball, horaris, descans i lleure... Tenim instal·lacions, aparells, mitjans materials... Hi ha també uns espectadors mirant il·lusionats. La meta és difícil però no és impossible. El triomf depèn de cadascú.

Molts voldrien obtenir la medalla sense decidirse a lluitar, des de la sortida. Voldrien aconseguirla sense cap esforç. Volen la pau però segueixen el camí de l’agitació. Somnien en una pau universal però fan la guerra a casa seva. Volen ser lliures i es deixen esclavitzar a qualsevol preu. Volen saber molt però sense estudiar. Volen aprovar sense treballar. Volen ser escoltats sense ells escoltar els altres. Volen un món millor i no fan res per millorar el seu petit món. Volen justícia i ells són injustos. Volen aconseguir coses grans i no surten del petit forat del seus egoismes. ¿Com et definiries tu? Si vols assolir la meta, has de començar a entrenar des d’avui mateix.