Diu la llegenda que el famós rei dels tàrtars, Tamerlan, era a dins la tenda després de la batalla, lamentant una trista derrota, i ni gosava sortir. Afligit com estava, s’entretenia mirant una formiga que una i alta vegada tractava de pujar per la lona. Queia i tornava a aixecar-se sense desanimar-se mai.
Tamerlan ja tenia al cap la possibilitat de rendirse, quan de sobte, la formiga va fer un esforç suprem i va assolir la meta. Tamerlan va pensar que havia de copiar l’exemple: no t’has de deixar aclaparar pel cansament, ni pel desànim, ni per l’orgull ferit.

Emprengué amb noves forces l’organització dels exèrcits, encoratjà els seus homes i va acabar dominant un poderós imperi.

Les formigues, malgrat la fragilitat i petitesa, sempre acostumem a associar-les amb la tenacitat i la constància. Nombrosos homes de fama han après del seu exemple. Han lluitat amb coratge, malgrat els aparents fracassos, fins que han aconseguit els seus propòsits.

Als cristians ens convé aquesta tenacitat per superar les dificultats en el nostre camí.