“Jo sempre dic als joves: Somnieu tot el que vulgueu, però després treballeu amb constància, amb perseverança, tenaçment, desesperadament...”, va dir el científic immunòleg M. Patarroyo, descobridor de la primera vacuna contra la malària, que ha donat generosament a l’Organització Mundial de la Salut.

Un periodista va preguntar al premi Nobel de Literatura Camilo José Cela: “¿Quan li arriba la inspiració?” Ell va respondre-li: “¿Quina inspiració? ¡Treball, treball i treball! Has de saber que em llevo a les 6 del matí. A les 7 em poso a treballar. De vegades no se m’acut cap cosa, però no surto del despatx.”

“¿Què hi ha més dur que la pedra i més tou que l’aigua? I, no obstant, l’aigua  estova la pedra”, va escriure el poeta clàssic Ovidi.

El gran músic Stravinsky confessava que “la seva major felicitat era trobar la nota exacta al seu piano, després d’hores i hores de recerca desesperada.”

I és que la constància és la font de qualsevol encert i èxit.

Perseverar, tenir constància, és:
– mantenir l’esforç sense cansar-se,
– insistir amb tenacitat fins aconseguir una cosa, un objectiu, un ideal, un fi.

Jesús diu: “El qui es mantindrà ferm fins a la fi, se salvarà”.

JOSEP M. ALIMBAU