Beneïda sigui la meva família, que col·laborà amb Déu a donar-me la vida, que em donà més amor del que em mereixia, que va ensenyar-me a estimar, i a dir que sí, i a riure, i m’encomanà la llibertat.

Vull la meva família, que no es va desdir ni avergonyir de mi; va acceptar-me tal com era i va exigir-me molt, però sempre amb respecte.

Al si de la família vaig aprendre a compartir els béns —més aviat escassos—,
les penes i alegries —no tan escasses—, i tot em resultava més fàcil i agradós.
Enyoro la meva família, on vaig assaborir el pa acabat de fer i l’aigua fresca,
i els dolços casolans i les fruites de primera collita, i el primer got de vi, i les carícies on hi cabien tots els gustos.

Beneeixo la meva família, sagrament de l’amor, font de vida, imatge de la Trinitat, càtedra d’humanisme, refugi acollidor, arc que projecta fills vers el futur.

¡Ah! la família va donar-me la fe, va ensenyar-me a resar i va obrir davant meu horitzons infinits.

Gràcies, Senyor, per la meva família.

MANUEL SÁNCHEZ MONGE