Era un matrimoni pobre. Ella s’estava filant davant la porta de la barraca mentre pensava en el seu marit. Tothom qui passava quedava enamorat de la bellesa d’aquells cabells negres, llargs com brins refulgents acabats de sortir de la seva filosa.

El marit anava cada dia al mercat a vendre unes poques fruites. S’asseia a l’ombra d’un arbre, esperant amb paciència algun comprador mentre mossegava la pipa buida perquè no tenia ni un pessic de tabac. Els diners no arribaven per a tant. Ja s’acostava l’aniversari de noces i ella no parava de preguntar-se quin present faria al seu marit. I amb quins diners? De sobte, va venir-li una idea com un llampec. Sentí una forta esgarrifança, però un cop s’hagué decidit, tot el seu cos va estremir- se de goig: es tallaria els cabells i els portaria a vendre per comprar tabac per al seu marit.

Ja feia volar la imaginació, pensant en el seu home, assegut a la plaça, darrere la parada de fruites, amb la pipa fent llargues glopades de fum.

Només va obtenir pels seus cabells unes petites monedes. Amb tot va triar il·lusionada l’estoig més delicat per al tabac.

Al capvespre va tornar el marit. El va veure arribar com una festa. Portava entre mans un petit embolcall ¿Sorpresa? Era una bonica pinta per a la seva dona, que just acabava de comprar després de vendre’s la pipa...

Abraçats amb tendresa, van riure fins a la matinada.

ADAPTACIÓ D’UN RELAT POPULAR