Una vegada Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:

—“Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.”

Ell els digué:

—“Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne.
Dona’ns cada dia el pa que necessitem, perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en temptació.”

I els digué encara:

—“Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: ‘Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li’, segur que no li respondrà de dins estant: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit.’ Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l’amic, la impertinència d’aquest l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.”

“I jo us dic: Demaneu i Déu us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i qui truca, li obren.”

(Lc 11, 1-10).