Una vegada hi havia un home molt auster, que no menjava ni bevia fins després de pondre’s el sol. Un bon dia va passar-n’hi una de grossa, que ell va prendre com un senyal del cel aprovant les seves penitències. A dalt d’una muntanya propera, a plena llum del dia, va sortir una estrella d’una estranya lluïssor.

L’home va decidir encaminar-s’hi però va sortir-li al pas una nena de la vila que va insistir a acompanyar-lo. Ell no volia però a la fi va cedir. El dia era xafogós i aviat van tenir set. L’home animava la nena a beure, però ella s’hi va negar si l’home auster no bebia. El pobre home va trobar-se davant un dilema: d’una part li repugnava trencar el compromís de no beure, i de l’altra se li trencava el cor en veure la nena morta de set. Per fi va decidir-se a beure i la nena va fer el mateix.

Durant una bona estona no gosava aixecar els ulls per por que l’estrella no hagués desaparegut.

Imagineu-vos quina fou la seva sorpresa quan, es decidí a mirar amunt i tot d’una va veure dues estrelles lluminoses al cim de la muntanya.

ANTHONY DE MELLO