El papa Joan Pau I explicava una experiència d’una senyora coneguda, que tenia a casa quatre homes de qui havia d’ocupar-se: el seu marit, un germà i dos fills.

Ella, una bona mestressa de casa, s’encarregava de fer les compres, de rentar la roba, de fer la neteja, de cuinar... Cap dels homes no s’oferia mai a donar-li una mà. Un diumenge, quan arribaren a casa, els quatre van trobar la taula parada com de costum, però als seus plats hi havia un grapat de palla.

-¿Què és això? ¿Palla? —van protestar. Ella va respondre amb sorna:

—Res d’especial! Tot està al seu punt! Jo cuino el menjar, jo rento els plats que embruteu, jo rento la roba i tinc la casa neta... I mai no m’adreceu una simple paraula d’aprovació. Apa, vinga, parleu ara! Palla teniu per dinar! Mireu, no sóc de pedra...

Ens cal recordar que tothom treballa més de gust quan el treball és apreciat. Són els petits detalls els que fan agradable la convivència. No oblidem que a casa i al col·legi sempre hi ha algú que treballa per amor. És de justícia que els dediquem una rialla o una paraula afectuosa.