En aquell temps Jesús digué als seus deixebles:

“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l’amo, quan arribi, trobi vetllant!

Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 

Feliços d’ells, si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!

Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.

Aleshores Pere li digué:

—Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?

El Senyor continuà:

—¿Qui és l’administrador fidel i as senyat a qui l’amo confiarà els seus ser vents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: “El meu amo tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l’amo el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap, el castigarà i li farà compar tir la sort dels infidels.

(Lc 12, 35-46).