Un home penitent d’aspecte impressionant va arribar a l’avantsala de palau i ningú no gosà detenir-lo mentre s’adreçava amb resolució vers el tron on seia el rei.
—¿Què demanes? —va preguntar-li el rei.

—Un lloc on dormir en aquest refugi de caravanes.

—Això no és pas un refugi de caravanes. És el meu palau.

—¿Pots dir-me qui l’ocupà abans que tu?

—El meu pare, que Déu el tingui a la glòria.

—¿I abans d’ell?

—El meu avi, que també és mort.

—I d’un lloc com aquest, on les persones només s’hostatgen per un temps i després se’n van... ¿no en dius un refugi de caravanes?

ANTHONY DE MELLO